ANYA
Lloch situat a la vora del Segre en l’extrém NE. del partit y a uns 30 kilòmetres aproximadament de Balaguer y 35 de Tàrrega, quines carretes s’ajuntan a Artesa, per ahont té les comunicacions més bones.
Lo districte, part planer y part de montanya, se descomposa en la següent forma: Alentorn, 167 edificis ab 416 habitants de fet i 416 de dret; Anya, 71 ab 170 i 170; Comiols, 16 ab 28 y 28; Montmagastre, 61 amb 87 y 87; Montargull, 60 ab 192 y 209; Les Torres, 20 ab 24 y 24; Vall-llebrera, 44 ab 150 y 150; Vall-llebrerola, 28 ab 33 y 33. Compta ademés 479 alberchs escampats, la major part dedicats a feynes agrícoles, ab una població total de 1432 habitants de fet 1 1445 de dret.
Pertanyen al arxiprestat d'Artesa de Segre en lo bisbat de Lleyda les parroquies de Anya (R. 2.a); Folquer y Comiols, (R. 2.a); Montargull (R. 2.a); Montmagastre ab les seves filials de Verdrenya y Sant Joan (E.) y Vall-llebrera (R. 2.a). Es de la diòcessis de la Sèu en l'arxiprestat de Meyà, Alentorn de categoría de entrada que al ensemps constitueix lo lloch més important d'aquest districte que havía format part de la baronía de Montmagastre.
La carretera d'Artesa a Tremp passa per Vall-llebrera y Montargull,
dexant a mà dreta lo cònich turó de Montmagastre ab l'enrunat castell, y a la esquerra, dalt de la serra, lo poblet de Comiols. La de Vilanova de Meyà s'encamina cap al costat d' Alentorn.Les produccions més generals consistexen en grans, olis, ví, llegums y pastures pera lo bestiar. Són mólt conegudes les forques de lladoner que-s fan a Alentorn.
Hi han escoles de noys y de noyes; 7 prempses d'oli y 3 molins fariners.
Districte electoral de Solsona.
Lo monestir de Sant Miquel de Montmagastre degué ésser fundat a mitjans del segle XI en que fóu reconquistat aquest territori. Se té noticia certa de la seva existencia en 1085 y al cap de poch temps figura ja com a priorat y subgecte al monestir de la metexa orde de Ager. En lo testament que en 1314 otorgà a Camporrells lo comte Ermengol d'Urgell, llega 30 morabatins a la esglesia de Montmagastre.
En los documents dels segles mitgevals, se parla mólt sovint del castell que s’axecava en aquell estratègich punt. Axí veyem que en temps, d'Ermengol VIII, lo vescomte Ponç de Cabrera en agrahiment a determinades mercès rebudes del rey Anfòs d'Aragò se comprometé a tenir-lo pera ell junt ab lo d'Artesa y altres fortaleses pera que se-n pogués valdre en temps de guerra.
En 1359 tenia 26 fochs, en la Vegueria de Lleyda.
