ARTESA DE SEGRE

El passat dissabte dia 21 de juny es celebrà a la seu de la Dàlia Blanca d’Artesa de Segre la XXXIV jornada de treball del Grup de Recerques de les Terres de Ponent amb el títol de Megalitisme, Gravats i Cupuliformes, l’imaginari de l’home prehistòric.

Per introduïr una mica el tema, val a dir que els cupuliformes són uns forats, generalment de petit tamany (aprox. entre 1 i 10 centímetres) dels que s’en ha teoritzat força però encara no està definit quin és el seu significat.

La jornada va començar amb una visita al Museu del Montsec d’Artesa de Segre, després de la qual, els assistents es dirigiren a la Dàlia Blanca per iniciar les sessions.

Fent un salt en el guió per motius d’agenda del que conferencià en primer lloc, l’ordre d’intervencions va ser el següent:

Cupuliformes a la vall del Corb, interpretació i cronologia a partir del I Congrès Internacional de Gravats Rupestres i Murals. Per Joan Duch Mas.

Historia i Museologia del Museu del Montsec d’Artesa de Segre. Per Ramon I. Canyelles.

L’Associació la Roureda, entitat Arqueològica i Historicista del Montsec. Per Jordi Trullols.

Presentació de lesd Actes del Primer Congrès Internacional de Gravats i Murals Rupestres, 1992 i 10 anys del Congrès Internacional dels Gravats. Estat de la qüestió i noves aportacions. Per Joan Ramon Gonzàlez i Perez, Coordinador del Congrès.

Informe sobre l’estat dels gravats rupestres de Mas n’Olives, Torreblanca. Per Jordi Perez Conill.

Sepùlcres megalítics al Montsec. Per Jaume Camats Campabadal.

Gravats en lloses d’estructures funeràries magalítiques al Solsonès. Per Josep Castany.

Aproximació a les Cadolles d’Artesa de Lleida. Per Adolf Costafreda – Associació la Femosa.

Cupuliformes a Sant Esteve de la Sarga. Per Albert Fabrega, Jordi Pasques, Josep Agustí.

L’hemidolmen de la Força i el dolmen de Solsderiu. Assaig de l’imaginari de l’home prehistòric. Per Miquel Torres Benet amb la col.laboració de Joan Tarragona.

La jornada es féu en reconeixement de l’obra científica de Josep M. Miró Rosinach, continuant-se l’acte amb les següents intervencions

J. M. Miró Rosinach, erudit sobre gravats, cupuliformes i receptacles d’ofrena. Per Joaquim Capdevila Capdevila.

Torn de paraula de J.M. Miró Rosinach.

Acabada la jornada de treball amb molt retard sobre el temps previst, donat que els temes que s’esposaven eren prou interessants com per a profunditzar-hi, els participants ens varem dirigir a l’Hostal Muntanya on varem fer el dinar.

Aquest article l’he volgut insertar a l’apartat d’experiències perquè realment aquest va ser una vivència molt interessant que va sorgir a partir del meu apartat sobre el Museu del Montsec d’Artesa de Segre en aquest uep, en Jordi Trullols, de l’Associació Cultural La Roureda, en va oferir la possibilitat de presentar aquesta comunicació a la jornada que es celebrava a Artesa amb motiu de la reactivació del Museu per part d’aquesta associació.

La idea de presentar-la em va semblar força atractiva però ampliant la informació de la que disposava per tal de completar un treball amb una mica de cara i ulls per a ser presentat en una reunió d’aquest nivell. A partir d’ampliar la informació documental i d’entrevistar-me amb diverses persones que havien viscut la creació del museu, vaig completar el material per elaborar aquesta comunicació reforçada amb bastantes hores de treball per a la creació del Power Point que donà una imatge més professional a la presentació.

L’experiència es va completar durant el dinar en que vaig compartir conversa amb gran afeccionats i professionals de l’arqueologia, fins-i-tot varem quedar per fer una sortida amb el Sr. Jordi Pérez per visitar un poblat del bronze i uns gravats on hi destaca una creu gravada a la roca, la qual, per a mi té un doble interès, per una part incrementar la informació sobre Refet, que és el lloc on està situada i per l’altra que aquesta també és una creu del municipi que ha de formar part del meu treball de catalogació de creus que es pot veure en aquest uep.

En resum, una experiència molt gratificant en la que vaig poguer conèixer a gent de gran talla arqueològica.

Agraeixo des d’aquestes linies la confiança feta per en Jordi Trullols i l’acceptació del Grup de Recerques de les Terres de Ponent per haver-me deixat formar part del col.lectiu que presentà la seva feina en aquesta jornada.

EXCURSIÓ A ANTONA AMB EL SR. GOMÀ

26 de gener del 2003

El Sr. Gomà és un afeccionat a l’arqueologia i un gran coneixedor de tota l’àrea d’influència d’Artesa de Segre, ja als anys 60 era amic del Dr. Maluquer de Motes i l’ajudava en les seves prospeccions i recerques. El seu sobrenom, el Parco, s’ha adjudicat al jaciment arqueològic de la Cova del Parco perquè va ser ell qui la va donar a conèixer. El Sr. Gomà era matalasser d’ofici i la seva professió el portava arreu de la comarca fent i refent matalassos per les masies i les cases pairals. Això, lligat al seu interès per conèixer tot el que hi havia d’antic per la contrada el convertia en un gran conversador amb la gent del país que li comentava els diversos llocs i objectes d’interès per a la seva col.lecció de punts d’importància arqueològica i històrica de la comarca. Durant les primeres prospeccions a la muntanya d’Antona ell hi va participar de manera molt activa fent, entre altres moltes activitats, feines de desbrossament de les muralles i moltes troballes de l’edat del bronze, ibèriques, romanes i medievals.

Després de fer el recorregut des d’Artesa amb el seu 4x4, varem iniciar l’excursió fent la pujada cap a la muralla medieval. Ja en aquest camí ascendent va fer un parell de d’aturades, a la primera va recollir del terra un troç de ceràmica. La va observar i la va llençar. Em digué, és ibèrica. Al no tenir cap pintura ni cap dibuix li va restar tota importància. Més amunt va recollir una codina negra (conurbianita) estava esqueixada fent un tall a l’ample de la peça. Em va dir, quan vegis una pedra com aquesta mira al voltant si hi ha ceràmica, aquestes pedres s’utilitzaven per pelar les pells dels animals i el fet de que hi hagi ceràmica al voltant vol dir que en aquest lloc hi havia un assentament. També la va llençar un cop observada. Li vaig preguntar si aquella pedra havia estat trencada expressament en una cultura antiga. La resposta fou afirmativa. Doncs perquè la llença?. Aquesta mateixa pregunta ell ja l’havia fet fa molts anys al servei d’arqueologia de la Generalitat. Al no ser una pedra treballada no té interés arqueològic. Ell va fer analitzar la que havia servit d’exemple en el seu moment i aquest servei d’arqueologia va constatar, a partir de la visió microscòpica, de que efectivament s’havia fer servir per adobar pells d’animals.

Arribats a l’alçada de la muralla medieval, que és la que encercla el conjunt per la part més baixa, varem fer una parada per recórrer-la. Em va ensenyar diferents trams. El primer que varem veure està fotografiat al número 1 dels Fulls del Museu del Montsec amb la indicació de que és una muralla romana, el temps va fer veure que això no era així. D’aquesta muralla ell havia comptabilitzat 5 torres quadrades, de les quals en vàrem veure algunes restes. En determinats punts hi han uns forats d’aproximadament 40 x 40 centímetres que són els desaigües per la pluja que s’acumula darrere la paret del mur. L’ensamblat dels carreus irregulars està fet amb morter de calç, el qual sembla que no és indicatiu d’una manera concreta de fer ni d’una època determinada, ja que aquest material i el morter de guix (utilitzat a dalt del castell) han estat secularment coetanis. Aquesta muralla arriba fins a l’extrem sud de la muntanya on comença el penyasegat lloc en que ja no calia la protecció. És necessàri un intens treball de desbroçament a fer per tal de veure la magnitud d’aquesta obra medieval.

Acabada la visita d’aquesta part varem pujar fins a la part més alta on es troba el castell. Després d’una primera visió ràpida d’aquest sector, en el que vaig constatar que des de l’any 2001 quan hi havia pujat s’havien delimitat unes estances a la base de l’edifici que corona el cim.

A continuació varem devallar per la part oposada a l’accès actual del castell fins a la zona on hi ha la muralla ibèrica. Aquest punt va ser desbrossat per el Sr. Gomà farà uns 30 anys. Aquest desbrossament el va fer sol durant els diumenges d’un hivern amb dues tisores de podar (unes grans i unes petites) i un xerrac. Avui està tot poblat de garric i roure entre altres herbes i matolls. Just abans d’arribar, devallant, a la zona d’aquesta muralla hi ha un revolt construït amb pedres en el camí. Ell no creu que això sigui ibèric, creu que pot ésser un parapet contruït durant al guerra del 36. En aquesta zona, els actuals excavadors han netejat una part de la muralla que té una amplada de prop de 4 metres i la llargada del troç netejat, potser farà uns 15 o 20 metres. En aquest punt de la muralla el Sr. Gomà creu que és on hi havia la porta d’accès del poblat ibèric (700 – 200 anys a. C.). A l’interior de la mateixa, a la base d’un resalt que provoca la inclinació de la muntanya creu que hi ha d’haver-hi una filera de cases ibèriques. En aquest lloc, el Sr. Gomà hi va trobar unes monedes ibèriques que estan dipositades al Museu del Montsec d’Artesa de Segre. En aquesta vesant de la muntanya, gairebé a la base, hi han localitzats dos forns de calç on es treballava la calç que havia de fer-se servir per ensamblar els carreus d’aquestes muralles.

Vist aquest sector varem tornar a pujar cap el cim de la muntanya per veure el castell.

Al preguntar-li que n’opinava sobre el fet de que aquest fos el castell de Malagastre la resposta va ser de que per creure’s-ho li calia una prova clara de que això fos així. Aquest indret el va localitzar el Dr. Maluquer de Motes a partir de la lectura del mapa al veure el topònim Antona. Aquesta paraula és una paraula ibèrica. Amb la constatació ocular es va certificar de que aquest indici era correcte, per tant aquest nom identificava aquest lloc des de la època ibèrica, llavors, històricament, quin sentit té canviar el nom per el de Malagastre i en quin moment de la història es torna a recuperar el topònim d’Antona?

També cal tenir en compte que al voltant dels castells medievals hi havia el nucli de població i l’església. Ara per ara aquest no és el cas d’Antona, no hi ha constatació d’una costrucció religiosa. Per una altra banda, si fem referència al document de l’any 1048 que s’està utilitzant per constatar que aquest és el castell de Malagastre, en el que s’hi recull la compra del castell per un import de 1500 sous per part d’Arnau Mir de Tost, quan es sitúa el castell geogràficament, el document diu: a migdia el Monte Ruptus, o sigui el Montsec, si és que el monte ruptus fa referència al Monsec i sembla ser que per altres escrits així està identificat. Llavors això no ens quadra ja que el Montsec està al nord. També és imprecisa la situació respecte de Vernet i Rubió i Alós. Per tant aquest document sembla que no acaba de definir aquest castell com el corresponent al Malagastre de l’Arnau Mir de Tost.

Hi ha una altra possibilitat, segons el Sr. Gomà de que el monte ruptus faci referència a una muntanya que queda tallada just davant de Cubells, que si que queda al sud, però aquest indret no és visible des del castell d’Antona.

El Sr. Gomà creu que la localització del castell de Malagastre prodria ser a un indret anomenat de Sant Feliu, prop de Montsonís on hi han les restes d’una església, d’un poblat i d’un castell. Aquest indret el va identificar als anys 70 en Josep M. Gavin i en Joan Tous com a Malagastre, notícia que es recull en el Llibre els Castells Catalans d’en Pere Català i Roca.

Resta, doncs, encara la localització certa del castell de Malagastre, tot i que a la darrera edició del mapa comarcal de la Noguera, escala 1:50.000 publicat per la Generalitat de Catalunya, figura el topònim del Malagastre a l’indret del turó d’Antona. Profunditzant en aquesta qüestió el Sr. Gomà em comentava que s’ha de tenir molta cura a l’hora de documentar per escrit llocs o motius d’interès, ja que si es publica un treball amb una informació errònia, aquesta es va escampant com a vàlida i el temps acaba donant per fet que tal cosa és allò, diluïnt per acabar anul.lant la informació real. Aquest és el cas de diverses fitxes del patrimoni arqueològic de la Generalitat on ell ha pogut constatar que hi han informacions que no són correctes, però que queden com a inventari oficial. Em va posar diversos exemples, entre ells, el d’un menhir que en realitat era una pedra plantada per uns pagesos.

L’anomenat castell de Malagastre està construït amb morter de guix. Aquest material que el Sr. Gomà va fer analitzar quan va prospeccionar la zona per tal de confirmar-ho, no és un material que es pugui extreure de la mateixa muntanya, per tant havia de ser transportat com a mínim des de la plana a l’altre costat del riu. Lo més normal és que s’utilitzés el morter de calç ja que la muntanya té un important component calcari i aquest material estava totalment a l’abast. Resta doncs la incògnita del perquè d’aquesta utilització, i més quan la resta de construcció està feta amb calç i a la pròpia muntanya s’hi han localitzat els dos forns.

Tal com han avançat les excavacions, la part interior del castell ja sembla més gran que fa un parell d’anys. Cal destacar en diversos panys de paret troços de la construcció dita opus spicata. També hi han, a l’estança de la part sud del castell, uns dipòsits construïts amb morter de calç.

Des del cim estant i veient les parets de l’altra riba del Segre, la part del Salgar, el Sr. Gomà, sabedor de la meva afició a l’espeleologia em va preguntar si coneixia la cova del Bandoler. Em va indicar la situació des d’Antona estant. Sembla ser que també hi ha un avenc amb una fondària d’uns 40 metres. Ho haurem d’explorar.

En opinió del Sr. Gomà, a Antona, abans de res hi caldria una feina de desbrossament de les muralles per tal de tenir una idea clara de tot el conjunt i, a partir d’aqui, iniciar les excavacions a tot el jaciment. També és partidari de conservar totes les pedres que es van extraient per tal de reconstruïr parets i murs.

Va ser una excursió de dues hores on vaig apendre moltes coses i que em va fer-me fer moltes preguntes amb el que ja tinc més tema per estudiar.