Make your own free website on Tripod.com

* 11 DE SETEMBRE *

DIADA NACIONAL DE CATALUNYA

 

 

Amb la mort del darrer dels Àustries, al 1700, Carles II, l'Encisat, es genera un conlicte internacional per a la seva successió, a conseqüència del qual, al 1713, el Tractat d'Utrech provoca que Catalunya perdi el recolzament de les forces aliades, després de que les tropes de Felip de Borbó, que representa el centralisme francès i els interesos aristocràtics i feudals es proclamés vencedor dels exèrcits de Carles d'Àustria, el qual representava l'esperit federalista i descentralitzador així com les classes mitjanes i populars.

L'11 de setembre del 1714, a les 5 de la matinada 20.000 soldats dels 40.000 de les tropes castellano-franceses, després de 13 mesos d'assetjament de la ciutat de Barcelona defensada per 5.000 soldats catalans, entraren per 7 bretxes obertes a la muralla per l'artilleria borbònica fent 4.000 víctimes.

A primera hora de la tarda, davant de la multitodinària i esclafant pressió Barcelona va capitular, després de pactar amb el duc de Berwich la rendició sense represàlies.

Al 1916, el régim borbó promulga el decret de nova planta per a Catalunya tal com havia fet en anys anteriors amb València, Aragó i les Illes, amb el que s'aboleixen les lleis i institucions catalanes imposant les lleis de castella i l'idioma espanyol. Aquest decret mai ha estat derogat.

 

Imatges extretes del uep de la Generalitat de Catalunya

A l'any 1900, la Renaixença va instituïr l'11 de setembre com a la Diada Nacional de Catalunya, éssent un altre cop totalitari el que una vegada més va tornar a robar-nos les llibertats amb la força que es recolza en la demografia

La primera llei dictada a la darrera constitució del Parlament de Catalunya, a l'any 1980, va ser la que institueix com a Festa Nacional de Catalunya la diada de l'11 de setembre amb el següent text:

"(...) El poble català en el temps de lluita va anar assenyalant una diada, la de l'onze de setembre, com a Festa de Catalunya. Diada que, si bé significava el dolorós record de la pèrdua de les llibertats, l'onze de setembre de 1714, i una actitud de reivindicació i resistència activa enfront de l'opressió, suposava també l'esperança d'un total recobrament nacional.


"Ara, en reprendre Catalunya el seu camí de llibertat, els representants del Poble creuen que la Cambra Legislativa ha de sancionar allò que la Nació unànimement ja ha assumit.


"Per això el Poble de Catalunya estableix, per la potestat del seu Parlament, la següent LLei:

 

"Article primer. Es declara Festa Nacional de Catalunya la diada de l'onze de setembre.


"Article segon. Aquesta LLei entrarà en vigor el mateix dia de la seva publicació en el Diari Oficial de la Generalitat.

 

"Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els Tribunals i Autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Jordi Pujol, President de la Generalitat de Catalunya.
Joan Rigol, Conseller de Treball.
Barcelona, 12 de juny de 1980".

Text extret del uep de la Generalitat de Catalunya

 

LA DIADA AL MUNICIPI D'ARTESA DE SEGRE

A Artesa de Segre, l'acte central de la celebració de la diada de Catalunya s'inicia a les portes de l'Ajuntament de la ciutat on s'hi apleguen els veïns vinguts de tots els pobles del municipi i les autoritats. Amb l'encapcel·lament d'un grup de grallers s'inicia el recorregut cap a la Roca del Cudós.

Allà, previament s'hi han instal·lat unes taules plenes de coca i xacolata per als assistents, al capdemunt de la Roca del Cudós s'ha preparat l'hissament de la senyera i molta gent ja hi ha arribat directament.

Després de la pujada al pla de la Roca, al peu del Castellot, les gralles fan el rebement d'autoritats i visitants i tot seguit, després d'un parlament de l'alcalde, s'hissa la senyera al so dels segadors amb música de gralla i corejat pels assistents.

Amb un tros de coca a la mà, el matí, esdevé un espai de trobada de la gent dels pobles del municipi a la vegada que es commemora la trista data del 1714.

Aquest any 2002 ens hi varem aplegar unes 300 persones.

 

Reportatge fotogràfic de l'11 de setembre del 2002