Make your own free website on Tripod.com

 

MUSEU DEL MONTSEC D'ARTESA DE SEGRE

 

 

ELS INICIS

 

El Dr. Maluquer de Motes a la inauguració del Museu. 1980.

(Foto extreta de la portada del núm. 6 dels Fulls del MMAS)

 

Impulsat per el Dr.Joan Maluquer de Motes, a l’any 1972 neix el museu com associació del Patronat d’Antona, però no fou fins la festa major de l’any 1980 que s’inaugura l’espai fisic d’exposicions amb el nom de Museu del Montsec d’Artesa de Segre (MMAS). El propòsit fundacional del museu contempla la investigació i el treball en els àmbits de la història, l’etnografia, l’arqueologia, l’arxiu, la natura i la geografia.

 

Per iniciar el fons del museu varen fer donacions els Srs. Àngel Guiu, Antoni Macià, Joan Macià, Fotos Sisquet, Antoni Bonet, Antoni Amigó, Ramon Solé, Àngel Vidal, Casimir Brescó, Antoni Galceràn, Josep Capell, Antoni Fons, Dr. Ignasi Solé, Joan J. Maluquer, Eusebi Guimet i Berengueres, Miquel Solé i Jaume Pijoan i Armengol.

 


 

L’EDIFICI

 

 

La seu del MMAS està ubicada al carrer de les Carnisseries al bell mig del nucli antic d’Artesa de Segre. Aquest edifici construït el 1560 fou reformat el 1840 amb diners provinents de la desamortització del 1834.

 

Aquest edifici està distribuït en tres plantes, éssent la planta principal la que fa les funcions d’exposició permanent, el semi-soterrani alberga les exposicions monogràfiques temporals i al pis superior hi ha l’estudi destinat a arxiu i treball.

 

Molts han estat els usos d’aquest edifici des de la seva construcció, a la primera meitat del s. XIX hi havia una presó. A L’any 1840, després de la remodelació s’habilita per escola de nois i noies fins al 1921 que s’inauguren les noves escoles a Artesa de Segre. També va fer les funcions d’ajuntament, jutjat i escorxador municipal. Acabada la guerra civil i fins el 1947 va servir de caserna de les forces que lluitaven contra els maquis. Va ser en aquell temps que es va treure l’escut de l’entrada principal, el qual, després de les mutilacions de les seves inscripcions es va col.locar a sota del balcó de l’actual Ajuntament.

 

A partir del 1950, l’edifici es convertí en granja de pollastres, porcs i conills el que va provocar-li una degradació important. Al 1972, en veure que aquesta construcció emblemàtica podria sofrir el seu enderroc, sensibilitzats per la destrucció de l’edifici de la Granja i l’enrunament de l’antiga església parroquial d’origen romànic llombard, sota la direcció del Dr. Joan Maluquer de Motes, s’emprengué la tasca de rehabilitar-lo per tal d’adaptar-lo al Museu-Arxiu amb l’ajut de l’Ajuntament, el Club de Lectures, el Patronat d’Antona i altres particulars.

 


EXPOSICIÓ PERMANENT DE LA PRIMERA ÈPOCA DEL MUSEU

Material de sil.lex i gerra de la Cova del Parco exposats a les antigues vitrines del Museu

(Fotografies extretes del butlletí informatiu de l'Associació Cultural la Roureda núm. 6)

 

 

Donada la riquesa arqueològica de la comarca, el MMAS disposa d’un important fons de material trobat als jaciments de la comarca, amb peces que daten des del neolític. La primera exposició, presidida per una mostra permanent sobre el "Poblament prehistòric de la comarca de la Noguera" es complementava amb 8 vitrines que contenien els següents materials:

 

 

VITRINA 1.- La tècnica neolítica (4500 – 2500 a. C.)

S’hi exposaven matrerials provinents de l’obrador de la Roureda de Vernet, fabricats a partir de còdols que els antics pobladors recollien a la ribera del Segre. Aquestes eines (destrals, tascons, pics, gúbies, cisells,...) estan treballats amb la tècnica del repicat i polit i servien per artigar i conrear la terra.

 

VITRINA 2.- Edat del Bronze (2500 – 1100 a. C.)

Aquí hi vèiem destrals de bronze, materials recollits en els poblat del neolític final i primers del bronze de Colldelrat i d’un altre poblat de la mateixa època destruït a principis dels anys 80 situat a Tudela-Mafet. també s’hi podia veure una mostra de molins del tipus barquiforme.

 

VITRINA 3.- Cultura ibèrica clàssica (s. VI a II a.C.)

Mostres de la cultura ibèrica recollits al poblat del Molí de l’Espígol de Tornabous i al d’Antona. S’hi exposaven terrissa ibèrica pintada del s. III a. C. a més d’altres mostres d’aquesta cultura.

 

VITRINA 4.- Època romana (s. II a. C. fins al V d.d.C.)

Vitrina amb poques representacions ja que d’aquesta cultura, tot i que s’han trobat vàries mostres, no està gaire estudiada.

 

VITRINA 5.- Època romana tardana, preromànica i romànica (s. V al XIII)

Material recollits a Santa Cecília (Torreblanca) trobats per membres del Patronat d’Antona, a més d’altres mostres representatives d’aquesta época.

 

VITRINA 6.- Complexe arqueològic d’Antona

Troballes realitzades en aquest jaciment des del 1960 on hi destaca terrissa grisa i una gran tenalla per reconstruïr.

 

VITRINA 7.- Material alt medieval

Aquí s’hi mostraven materials de terrissa recollits a la mateixa Artesa de Segre, la Roca del Cudós, el Castellot de Sant Jordi, etc.

 

VITRINA 8.- Continuitat i permanència del poblament de la Noguera.

S’hi reunien materials de diversos llocs i fragments de decoració en guix de Montmagastre; terrisses catalanes del s. XIII; materials del s. XIX procedents del Grealó, entre altres objectes.

 


 

PUBLICACIONS

 

El mes de setembre del 1984 veu la llum el número 1 de la revista Fulls del Museu del Montsec d’Artesa de Segre amb el subtítol d’Informatiu Cultural Comarcal sota la direcció del Dr. Joan Maluquer de Motes i una redacció formada per els Srs. i Sres. Jaume Ferrando, Vicent Roca, Pere Balasc Rebolleda, Montserrat Mirada, Divina Mateu, Jesús Martí i Felicià Espinal. L’edició va anar a càrrec del MMAS i del Club de Lectures i va comptar amb la col.laboració de l’Ajuntament d'Artesa de Segre i de la Diputació de Lleida. D’aquesta publicació varen aparèixer un total de 9 números que abarcaren el periòde de 1984 fins al 1997. Podeu veure l’index de tots ells a l’apartat de bibliografia d’aquest uep clicant aquí i les portades aquí.

 

Altres publicacions d’aquest periòde foren els monogràfics:

 

El poblament Antic a la comarca de la Noguera. Joan Maluquer de Motes i Nicolau. 1981 Una indústria lítica a la comarca de la Noguera (obrador neolític de la Roureda de Vernet). Joan Maluquer de Motes i Nicolau. 1983

 


 

REVITALITZACIÓ DEL MUSEU

 

Després de que el museu romangués uns anys tancat, l’Ajuntament d’Artesa, al 1999, va encomanar la creació d’un projecte museístic a la vegada que adquiria el solar del costat de l’edifici per a la seva ampliació. Aquest projecte, presentat el dia 3 de juny del 2001 contempla un pla molt ambiciós. Però a l’agost del 2002 els responsables de posar en marxa aquest projecte es desvinculen de l’entitat. Llavors l’Ajuntament d’Artesa proposa a l’Associació Cultural la Roureda la gestió del museu. Després de posar en comú els interessos de cada una de les parts, a principis del 2003 la Roureda és fa carrec de la gestió del museu.

 

Amb la recuperació de les vitrines, la presentació de l’exposició permanent, la catalogació informatitzada de l’extens fons del museu i el pla d’acció per al 2003 s’inicia la posada en marxa de les activitats del museu en aquesta nova etapa, obrint-se al públic el primer de febrer del 2003.

 


 

EXPOSICIÓ PERMANENT

 

Amb la recuperació de les 8 vitrines s’ha composat una mostra plural dels diversos jaciments arqueològics d’Artesa de Segre i la seva comarca. Per la importància del jaciment de la Cova del Parco en les diferents èpoques històriques excavades en aquesta cavitat podem veure tres expositors dedicats a aquest jaciment amb matrerials extrets de les excavacions i panells descriptius. Altres tres vitrines estan dedicades a l’obrador neolític de la Roureda de Vernet, als tallers de síl.lex de l’Hostal Roig i una altra a la cova dels Picalls. A les dues vitrines restants s’hi exposen materials de Baldomà, Mafet, Els Espujals, Antona, Artesa Vella...

 

També, al centre de la sala hi han exposats dos molins, un de vaivé i l’altre circular, procedents del jaciment íber d’Antona en els que es pot veure una demostració pràctica de com es molien els cereals en aquells temps.

 

Panoràmica de la sala de l'exposició permanent

 

Moneda ibèrica d'Antona

 

Sivella romana d'Antona

 

Destrals neolítiques (Vernet)

 

Fusaioles (Antona)

 

Molí de vaivé (Antona)

 

Molí de roda (Antona)

 


 

EXPOSICIONS TEMPORALS

 

La nova gestora del museu té previst fer dues exposicions monogràfiques a l’any, éssent la primera d’elles la que porta per títol "Montmagastre, un tresor del municipi d’Artesa", la qual, ja està visitable a la planta inferior del museu i de la que pròximament en farem un recull en aquest uep.

 


 

VISITES

 

 

El museu està obert els dissabtes de 17 a 19 hores i els diumenges de 12 a 14.

Telèfon 973 400 013 (Ajuntament)

L’entrada és gratuïta.

 


 

PLANOL DE SITUACIÓ

 

 

Planol extret del Fulls del Museu del Montsec d'Artesa de Segre núm. 1. Setembre 1984

 


 

TRIPTIC DE PRESENTACIÓ DEL MUSEU

 

 

 

TEXT DEL TRIPTIC

 

Salutació

 

Encetem una nova etapa en el Museu del Montsec. L'Associació Cultural La Roureda s'ha fet càrrec de la gestió d'aquesta entitat municipal. És la nostra intenció donar un nou aire al Museu, més dinàmic i més proper a la gent dels nostres pobles.

 

Per assolir aquest objectiu s'ha preparat una exposició permanent, centrada en la prehistòria i en peces de jaciments del municipi o de municipis propers. Alhora es programaran exposicions temporals centrades en la cultura i béns dels nostres pobles. Aquestes seran renovades periòdicament, tenint com a objectiu la realització d'un mínim de dues exposicions a I'any. S'acompanyaran de fotografies i explicacions que permetran entendre millor el que s'exposa.

 

Tanmateix es realitzaran una sèrie de xerrades i conferències, programades en funció de les oportunitats i disposició de les persones que les portaran a terme, que esperem tinguin una bona acollida.

 

L' Associació Cultural La Roureda us agraeix la vostra atenció.

 

Per a I'exposició permanent del Museu del Montsec, que avui teniu al vostre abast, hem primat els jaciments més significatius de les nostres contrades. Els fons del Museu és, però, ric i disposa de peces que han de ser exposades sense cap mena d'excusa encara que no pertanyin a aquests jaciments més significatius. Per altra banda, no tots aquests jaciments han estat estudiats i, d'algun d'ells, o bé no es diposa de peces o aquestes es troben dipositades en altres Ilocs.

 

Tot seguit teniu una petita referència d'aquests jaciments.

 

 

La Cova del Parco

 

Aquest és el jaciment més emblemàtic de la nostra comarca. Es troba en el terme municipal d' Alòs de Balaguer. Va ser descobert I'any 1974 per Rafel Goma, el Parco, i en honor a ell es va donar el nom a la cova. És objecte d'excavacions anuals per part de la Universitat de Barcelona, essent en aquests moments el Dr. Josep Maria Fullola i Pericot, catedràtic de Prehistòria d'aquesta Universitat, el director de les excavacions.

 

A banda de les peces que es troben en aquest jaciment, de les que tenim una bona mostra en aquesta exposició permanent del Museu, és un dels pocs jaciments de Catalunya en el que es conserva una estratigrafia clara i sense interrupcions de les diferents èpoques i és aquest fet i la riquesa de les troballes, el que el fan un dels jaciments arqueològics insígnia de Catalunya. En aquests moments les excavacions es troben en els estrats del magdalenià (uns 12.000 anys abans del present).

 

 

Antona

 

Antona és un petit turó d'uns 420 m d'alçada, situat al marge dret del riu Segre, al terme deVernet, just davant del Santuari de Salgar. En el cim d'aquest turó, es troba un dels jaciments més importants de les nostres contrades: un poblat ibèric. Es pot anar amb cotxe fins al peu de la muntanya on es troba el jaciment.

 

El jaciment fou descobert l' any 1960 per Joan Maluquer de Motes. A finals dels anys 70 l'lnstitut d' Arqueologia de la Universitat de Barcelona va projectar transformar la muntanya d'Antona en un gran parc arqueológic.

 

El poblat ibèric ocupa el cim de la muntanya; la inaccessibilitat del lloc fa d'aquest punt un lIoc de defensa important en època ibèrica contra les invasions d'elements procedents del nord dels Pirineus, com els gals, documentats per topònims a la serra del Montsec (Cogulló).

 

Als vessants nord i oest hi ha una segona muralla anomenada "la Riba Grossa" de la qual no es pot fixar el gruix. Del parament es projecten, almenys, quatre grans torres de planta quadrada amb algunes cantoneres enrunades.

 

El poblat ibèric fou declarat monument d'utilitat pública en data 12 de maig de 1978 i monument nacional el 10 de novembre del mateix any.

 

 

La Roureda

 

Aquest és un indret de Vernet situat sobre la costa de la Deveia. Es tracta d'un obrador neolític descobert per en Rafel Goma, antic col.laborador del Dr. Maluquer.

 

En aquest Iloc es "fabricaven" destrals i altres estris de pedra amb els "palets" del riu. En la mateixa lIera del riu es feia una primera tria dels palets que podien ser aprofitats. Posteriorment, ja en I'obrador es donava una primera forma per percussió.

 

Mitjançant una tècnica de repicat es donava una forma definitiva i un cert acabat que, amb posterioritat, es refinava amb un poliment en determinades parts de I'eina.

 

Avui a I'indret no s'hi pot trabar gairebé res significatiu. Gaudiu de la mostra que en teniu en aquesta exposició del Museu.

 

 

Artesa Vella

 

Artesa en un principi no estava situada en el mateix Iloc que en I'actualitat. Antigament la vila era al costat oposat del Castellot al que actualment ocupa, al costat i quasi a la mateixa alçada que la Roca del Cudós. No es coneixen les causes per les quals la vila va traslladar-se; s'especula, no obstant, en el fet que el poble va quedar molt malmès amb les Iluites de la conquesta als àrabs. Pel que fa a I'època d'aquest trasllat sembla que es va iniciar cap el segle XI, i que no es va fer de sobte, sinó de manera gradual. Es tenen referències que I'església de la nova vila s'estava construint cap a I'any 1037.

 

Coneixem una mica de I'estructuració de l'Artesa Vella gràcies al llibre de les estimes. En aquest IIibre, es fa un inventari de les possessions dels habitants d'Artesa, comprèn els anys 1548 - 1560 i s'hi cita moltes vegades I'anomenada partida de l'Artesa Vella, en la qual molts dels habitants tenien encara terres i corrals.

 

Actualment, no s'aprecien gaire les restes del poble; en un Iloc es veu el que podrien ser restes d'una església (s'insinua una arcada), i en altres també sembla que es veuen restes de paret.

 

Probablement, les pedres de les construccions han estat aprofitades en èpoques posteriors per fer els marges dels camps de conreu en que es va convertir part de I'espai que ocupava el poble.

 

A part d'aquestes restes de construccions, es poden trabar encara abundants fragments de ceràmica. Són en general fragments petits, de poca importància arqueològica. Només unes excavacions planificades podrien posar al descobert alguna peça d'interès.

 

 

Altres jaciments

 

Són de destacar també els obradors de sílex de I'Hostal Roig, La cova de Picalts, els Esplujals, etc.

 

 

Associació Cultural La Roureda

Àrea de Cultura

 Ajuntament d'Artesa de Segre