Ulls humits. Aquesta era la visió que es reflecia en els rostres emocionats dels antics treballadors de la Fàbrica quan el passat 28 de juny, al migdia, tornaven a sentir, després de 36 anys de silenci, el brunzit de la sirena. Aquesta vegada, però, no era la crida a l’inici d’un torn de treball, era el tret de sortida de la recuperada Festa Major de la Colònia.

La sirena donà pas a la inauguració dels actes de celebració de la mà del nou alcalde de la ciutat, el Sr. Domènec París que va fer un petit recull històric d’aquest entranyable espai del nostre municipi, destacant el cens de la Colònia que assolí el nombre de 269 habitants als anys 60. Ens recordava, també, que en el moment del tancament la Fàbrica tenia una plantilla de 220 treballadors.

Obrint un programa molt intens, la colla sardanista Font de Valldans va fer una exhibició ballant un galop i dues sardanes, les quals varen donar pas al dinar. En aquest àpat ens hi reunirem 250 persones entre veïns, antics fabricants i gent de tot el municipi. També hi foren presents representants de gairebé tot el consistori, encapçalat per l’alcalde i alguns regidors de la seva formació. Per part d’ERC hi assistí l’anterior alcalde, Jaume Campabadal i el cap de llista Domènec Sabanès, que per motius professionals no ens va poder acompanyar durant el dinar. També el PSC estava representat per en Josep Galceran que ens va mostrar les seves qualitats com a ballador de country.

La jornada no donava peu al descans. Just després del dinar s’iniciava el 1er concurs de Butifarra de La Colònia-La Fàbrica amb una àmplia assistència d’equips, on els tres primers classificats s’en van endur gustosos premis. A continuació sessió de ball amb música en directe on els antics treballadors varen reviure els animats balls de l’època.

La festa continua sense aturador. Ara era el torn del grup Country Line Dancers L136 de Baldomà que ens varen regalar una espactacular sessió de ball country seguida d’unes classes pràctiques a les que espontàniament s’hi va afegir un gran nombre d’assistents que varen acabar ballant com professionals. Era l’hora de la mistela i la coca per a tothom.

Tot i que ja haviem arribat a l’hora de sopar, la pineda de la Colònia estava plena de gent que va enllaçar fins que a la mitja nit, la música en viu va omplir de decibelis l’espai. Aquest directe va durar fins a les tres de la matinada en que va continuar la disco-mòbil tancant la festa passades les sis, quan ja començava a despuntar l’alba. Val a dir que a més de més coques i mistela, ja de matinada, hi va haver una paella d’arròs amb crancs que va reforçar l’estómac per a seguir ballant sota l’ombra nocturna dels pins.

Va ser una extensa jornada amb un intens programa d’actes que va aconseguir aplegar més de 600 persones al llarg de tota la jornada. S’hi va veure tot tipus de públic, des dels antics fabricants (molts d’ells vingueren de molt lluny per estar a la festa), veïns de la Colònia, veïns del municipi i, a la nit, l’incombustible jovent de la comarca que disfrutaren d’allò més.

A l’any 1906 l’empresa tèxtil Vda. Tolrà de Barcelona construí al nostre municipi una colònia indústrial com les que en aquell temps s’aixecaven a la riba del Ter o del Llobregat. Aquesta construcció de marcat caràcter noucentista amb reminiscències modernistes i neobarroques –segons descripció de l’arquitecte Eusebi Guimet- és un exemplar únic no sols a la comarca, sinó més enllà dels límits de la Noguera. L’any 1922 l’empresa va ser venuda a Pericàs, Boixeda i Companyia. Durant la guerra civil fou col.lectivitzada i va servir de caserna per als republicans, hostatjant-s’hi el general Galán i la Dolores Ibarruri (la passionària). Al 1967, éssent gerent de la fàbrica en Miquel Coll i Alentorn –qui posteriorment seria President del Parlament de Catalunya- tot i que va arribar a encarregar 23 estudis de viabilitat, la Fàbrica va haver de tancar les portes.

Al 1996, després de 30 anys d’abandonament, a la Colònia es rehabilitaren els pisos dels antics edificis i, junt als veïns de les cases, aquest espai ha tornat a tenir vida pròpia.

L’estiu del 2002 (veure la Palanca 246, pàg. 28. Setembre 2002) els veïns vàrem organitzar un sopar que va ser la guspira que animà a preparar per aquest any la Festa Major. Antigament hi havia dues festes, l’una per Sant Jaume i l’altre, la del Roser, a l’octubre. Degut a l’extens calendari de festes del nostre municipi, les dates corresponents a Sant Jaume ja estan adjudicades amb el que ens hem vist obligats a instaurar un nova data que és el darrer cap de setmana de juny.

L’èxit d’aquesta edició ens ha esperançat, encara més, als il.lusionats veïns de la Colònia i ja estem pensant en els preparatius de la Festa Major 2004.

Hem d’anunciar, també, que estem iniciant els tràmits per a la creació d’una associació cultural amb la finalitat de recuperar la memòria, la història, documentació i materials a més de donar la projecció que es mereix aquest històric nucli del municipi d’Artesa de Segre. Volem dir-vos, també, que d’aqui 3 anys commemorarem el 100 aniversari pel que ja estem sentant les bases per al projecte de calendari i actes de celebració.