INTRODUCCIÓ

ARTESA DE SEGRE. TERRA D’ASSENTAMENTS.

Artesa de Segre és un municipi d’una gran diversitat paisatgística que abraça des de les planes de secà del sud, fent frontera amb la comarca de l’Urgell, fins a les muntanyes i boscos del nord a tocar del Pallars Jussà, el creuen d’est a oest les artèries del Segre i el Canal d’Urgell i al bellmig d’aquesta varietat hi tenim la fructífera horta. Dins d’aquesta gran àrea de 176 kms² diversos vèrtex geodèsics, valls, barrancs i rierols complementen la rica orografia que regala belles imatges i agradables sensacions als seus visitants.

Aquest extens terreny ha estat, des dels origens de la vida, terra d’assentaments. Els primers que el varen habitar, fa 60 milions d’anys, foren els dinosaures que varen deixar literalment la seva petja a la Vall d’Ariet per tal de recordar-nos-ho. En quant al poblament humà hem pogut constatar la presència de la primera cultura sedentària: l’home del neolític (5.000 – 2.200 anys a.c.), principalment, a la Roureda de Vernet. L’edat de Bronze (1.800 – 700 anys a.c.) ens ha deixat les restes de poblats a Colldelrat i Refet. Els ibers (700 – 200 anys a. c.) varen estar instal.lats amb una important població a Antona. Anníbal va creuar el municipi a l’any 217 a.c. amb el seu exèrcit per la mateixa ruta en la que els romans hi construïren el camí que portava de Lleida a la Seu d’Urgell. D’aquest pas dels romans també s’hi han trobat restes. Els visigods hi deixaren empremta. Els àrabs hi visqueren des de mitjans del segle 8è fins a la definitiva conquesta cristiana entre els anys 1018-1026 per part d’Ermengol II amb l’ajuda del comte Berenguer Ramon I de Barcelona. A més de les fortificacions que ens varen deixar el àrabs encara poden trobar restes com els de la mesquita d’Anya i la zona denominada la mesquita prop de Baldomà, població amb el nom derivat de Vall d’Omar. Un altre exponent dels efectes dels àrabs és el Tossal de les Viudes on la llegenda ens diu que després de la matança que varen fer de tots els homes cristians d’Alentorn, les dones els enterraren en aquestes tombes que encara avui podem veure en aquest indret. Diverses conquestes i reconquestes dels cristians recuperaren la terra que fou repartida en alous per els que serien els nous senyors dels diversos nuclis poblacionals del territori. A partir del 1038 en que Mir de Tost es fa amb el castell d’Artesa i altres, es recupera l’espai territorial i evoluciona en la mesura que ho fa el país. Tenim constància de l’assentament de l’orde del Temple a Vernet quan Ramon de Vernet els feu donació de la torre de Vernet el juliol del 1.175, gairebé 50 anys després del naixement d’aquest ordre militar.

Fent un salt en la història cal recordar la possessió del territori per part del Monestir de Montserrat des del 1.507 fins la desamortització de Mendizábal l’any 1.835. Al llarg del temps Artesa de Segre ha viscut diferents distribucions territorials amb compres, vendes i annexions fins a la configuració del municipi actual.

L’actual municipi està format per un total de 23 nuclis de població: Alentorn, Anya, Artesa de Segre, Baldomà, Clua, Colldelrat, Collfred, Comiols, El Pont d’Alentorn, Folquer, La Fàbrica, La Vedrenya, Montargull, Montmagastre, Sant Marc del Batlliu, Seró, Tudela de Segre, Vall d’Ariet, Vall-llebrera, Vall-llebrerola, Vernet i Vilves. Aquesta munió de pobles converteix el municipi amb un dels més atomitzats de Catalunya. La majoria d’aquestes poblacions sorgeig a l’edat mitjana a partir d’una posesió senyorial o alodial amb castell i església.

Al llarg de la història han estat moltes les families i els prohoms que han destacat, entre ells els comtes "Ermengaudum i Berengarium", es a dir Ermengol II d’Urgell i Ramon Berenguer I de Barcelona els quals conqueriren als àrabs el territori que concediren al que fou en gran conqueridor de la vall d’Àger, Arnau Mir de Tost. Aquest i la seva esposa Arsendis testaren el castell a favor de la seva filla Letgardis, esposa de Guerau de Cabrera. Més tard, al 1.194 son els Ribelles els que esdevindràn senyors d’Artesa. Altres famílies poblaren la zona, com per exemple els Alentorn, dos d’ells Onofre i Miquel foren presidents de la Generalitat de Catalunya, el primer de1.608 a 1.611 i el segon de1.635 a 1.638; els Vernet dels quals Arnau de Vernet fou canonge de la seu de Lleida l’any 1.254, també els Vall-llebrera, els Tudela, els Baldomà, els Agna (Anya)...

De Vernet també cal destacar Antoni Borges i els seus fills Josep i Miquel, tots ells guerrers carlins. Josep Borges va ser nomenat per Francesc II General en Cap del seu exèrcit per tal de conquerir el regne de Nàpols que estava en mans de Garibaldi i el rei Victor Manuel. Va ser en aquesta campanya, després d’una vida molt intensa, on al 1.861 va ser capturat i fusellat.

Moltes altres famílies han tingut la seva representativitat al llarg de tota la història d’Artesa de Segre: els Gralla, els Balagueró, Granyó, Boronia, Plens, Mahull, Biure, Margarit, Cardona, Trepat, Pejoan, Spinal, Escolà, Samarà, Trueta, Aldavó, Marsol, Maluquer, Tugues, Folguera, Solé, per anomenar-ne algunes de les més repetides en el llibre de la Historia d’Artesa de Segre d’en Josep Lladonosa.

Com a prohoms de projecció en la història recent cal destacar, entre molts d’altres, el Sr. Eduard Maluquer i la seva esposa Maria Anzizu grans benefactors d’Artesa de Segre, Joan Maluquer i Viladot, conegut amb el sobrenom de Don Juanito que va ser president de la Diputació de Barcelona mentre Macià era President de la Generalitat; el bisbe Agustí Bernaus (1.863 – 1.930) missioner caputxí que evangelitzà l’Equador, Colòmbia i Costa Rica i el Doctor Anoni Trueta i Puigredon, cirurgià nascut a Artesa el 1763 i avantpassat del cèlebre Josep Trueta i Raspall.

També l’arquitectura està extensament present en el municipi amb diverses mostres de restes de castells medievals com ara el Castellot, darrer vestigi de la fortalesa d’Artesa on, a més, hi havia les tres torres derruïdes al 1837 que formen la part principal de l’escut de la ciutat d’Artesa de Segre coneguda amb el sobrenom de la ciutat dels tres castells en referència a les esmentades torres. Altres castells que foren centres claus de defensa, allotjament i focus de cultura són els de Montmagastre, Malagastre, Grealó, Comiols, Vernet, els de Vall d’Ariet, Tudela, Seró i molts d’altres dels que si bé ens resta la història actualment no queda cap vestigi.

L’arquitectura religiosa també ens sorprén amb notables joies del romànic com les ermites de Sant Serni a Vall-llebrerola, Sant Martí de Collfred, La Vedrenya, Sant Bertomeu a la Vall d’Ariet, Sant Marc del Batlliu, Vernet, Sant Romà de Comiols, les restes de la Canonja de Sant Miquel de Montmagastre i les de Sant Miquel del Grealó. Altres esglésies, també d’origen romànic han anat sofrint modificacions amb el pas dels anys on hi destaquen moltes façanes esdevingudes barroques amb característics rosetons sobre la porta d’entrada, com són les de Folquer, Baldomà, Vall-llebrera, Alentorn...

En l’àmbit de l’arquitectura civil cal destacar la construcció del 1548, amb façana plateresca, anomenada Casa Nova que fou construïda per els monjos de Montserrat que aleshores eren el senyors d’Artesa. Aquest edifici feia les funcions de casa de govern. Avui amb el nom de La Granja s’ha convertit en vivenda de pisos després de patir una brutal mutilació tant interna com externa.

D’entre el 1500 i el 1700 són una bona part de les cases que actualment formen els nuclis de Baldomar, Vernet, Vall-llebrera, Seró, Anya, Tudela, el casc antic d’Artesa, Vilves, entre d’altres.

Al 1906, al Pont d’Alentorn s’hi construeix la Colònia de la Fàbrica, una veritable joia de l’arquitectura modernista indústrial que mirada amb deteniment amaga senzills detalls estètics de gran bellesa.

Altres formes de construccions escampades per la geografia artesenca les trobem en forma de dolmens, construccions magalítiques, tombes antropomòrfiques excavades a la roca, pedrons dedicats a diversos sants i mares de Déu, trinxeres, bunquers i refugis de la darrera guerra, cabanes de pastor, coves d’habitatge, trulls, ponts, peixeres, aqueductes, masies i cases pairals, xemenies indústrials, etc.

En l’aspecte cultural cal destacar el Museu del Montsec d’Artesa de Segre amb una riquíssima col.lecció de troballes del municipi de totes les èpoques des del neolític. També a Baldomà hi ha el Museu Paleontològic i Arqueològic amb una colecció de peces on a més de restes i ous fossilitzats de dinosaure hi ha una important col.lecció de material prehistòric. Altres col.leccions privades documenten diversos aspectes del municipi.

En la vesant religiosa no seria just oblidar la comunitat benedictina de Refet on s’hi venera la talla romànica de la Mare de Déu de Refet. Aquesta és una congregació amb uns determinats trets característics que la fan diferent a qualsevol altre de les del món catòlic.

Pel que respecta a l’associacionisme cultural són moltes les entitats que estan fent la història d’Artesa de Segre. La més emblemàtica i més antiga és la Societat Coral la Dàlia Blanca, fundada al 1.904, en la que actualment s’hi concentren diverses seccions que treballen la cultura des del teatre, el cinema...; el club de Lectures, fundat al 1.956 és una entitat que recull en el seu si un important fons documental sobre Artesa de Segre; l’Associació Cultural la Roureda està fent, des del 1.999, una important tasca de catalogació i descobriments en el àmbit de l’arqueologia local, l’Orfeò Artesenc ja ha complert 30 anys de bona música coral. Altres societats representatives són la Germandat de Sant Sebastià, els amics de la sardana, el grup cultural i recreatiu d’Alentorn, el grup cultural la Travessa d’Anya, el Club de les artesenques actives, els amics de ràdio Artesa de Segre, el club de bitlles de Montmagastre, i així fins a un total d’una cinquantena d’entitats.

Pel que respecta a les tradicions, Artesa de Segre és una de les poblacions catalanes que conserva una festa anual, la Fira de Sant Bartomeu, i un mercat dels més antics de Catalunya concedit per el rei Alfons IV el Magnànim l’any 1443. En Joan Amades recull en el seu Costumari Català diverses manifestacions tradicionals com el Ball Rodó al so de la canço de la Raimundeta, les fogueres del Carnestoltes, els aplecs del Salgar i del Pla, el ball de les Garlandes i la Contradança a Alentorn. Algunes d’aquestes tradicions ja s’han perdut però formen part del propi costumari. També formen part del patrimoni cultural i tradicional els antics oficis com el de forcaire, carboner, baster, carreter, boter, feines del camp...

La fauna, la flora i la vegetació és una altra de les riqueses patrimonials del municipi, una gran varietat d’aus, mamífers, rèptils, insectes i coleòpters competeixen en la cadena alimentària. Moltes sòn les espècies de flors de muntanya que es poden trobar en els diversos ecosistemes i a més de diverses famílies vegetals, mercès al desnivell del territori (des dels 294 metres a l’Horta fins als 1.283 a la carena de la Muntanya de Sant Mamet a la Vall d’Ariet) s’han catalogat una seixantena d’espècies d’arbres. L’agricultura de secà i de regadiu junt amb la ramaderia son els principals sectors econòmics del municipi. La caça i la pesca també tenen espai a les nostres terres.

No podem oblidar la taula. Artesa potser no té un plat específic autòcton que la pugui identificar gastronòmicament, però si que hi sobresurten un bon feix de productes elaborats al municipi, alguns de prestigi internacional com ara els vins de la D.O. Costers del Segre fruit de les característiques condicions climatològiques de la zona. També el formatge de llet de cabra elaborat a la cooperativa formatgera de Clua té un molt bon nivell gastronòmic amb importants premis aconseguits.

Altres productes són els propis de la terra com els bolets, la tòfona, els espàrrecs, per citar-ne alguns dels trobats al bosc i els famosos melons de secà. La carn i els embotits elaborats per els artesans del municipi tenen una altíssima qualitat. Cal esmentar, també, la petita indústria de l’oli amb un alt nivell qualitatiu.

Una selecció de restaurants situats a la ciutat d’Artesa són un bon punt de partida per a començar un dels infinits recorreguts que poden fer per tot el municipi.

Tot aquest bagatge històric, paisatgístic i monumental no pot deixar indiferent a cap dels nostres visitants i encara menys quan tenen la possibilitat d’endinsar-se per les nostres vies i camins i disfrutar en viu del gran atractiu que ofereix el municipi. És per això i captivats per aquest petit gran món que us convidem, a més de visitar aquest uep, a que vingueu a descobrir els indrets que configuren el bell i, per a molts, desconegut territori d’Artesa de Segre.