Situat al camí que va d'Alentorn a Baldomà, passat el cementiri. Aquest pedró va ser construït a l'any 1894.

Aquest pedró va ser malmès durant la guerra i fa pocs anys va ser restaurat junt amb el de Sant Joan. 

Aquest pedrons senyalitzaven i guardaven el terme

Aquest pedró és igual que el de Sant Agustí i del mateix any. Està situat a la sortida d'Alentorn pel camí de les Eres.

Aquests dos pedrons d'Alentorn estaven completats per un tercer dedicat a la Mare de Déu del Roser, situat a l'entrada del poble, al davant de Can Rossell. 

Tres dies abans de la festivitat de l'Ascenció el poble anava en processó als tres pedrons, cantant lletanies i fen rogatives per demanar aigua i guardar el terme de pedregades i altres fatalitats.

Situat a la carretera LV-5122, que és el trencall que des de la carretera de Tremp, L-152, just al davant del camí que mena a Can Gaset.

Segons ens indica el Sr. Gaset, el pedró el va construïr el padrí fa, aproximadament, 100 anys quan va bastir la nova casa de la família, ja que antigament, aquesta, estava situada dins del poble d'Anya. També ens comenta, el Sr. Gaset, que el volen restaurar, ja que tota la vida ha estat vigilant i protegint la casa, encarada just al front del pedró.

Diu la llegenda, que un pastoret de Can Vall, Seró, va trobar la imatge de la Mare de Déu de Refet, l'embolicà amb la seva capa i la va dur on s'estava el seu amo. Quan va arribar en presència de l'home, la imatge havia desaparegut d'entre l'embolcall. Va tornar al lloc on l'havia trobada i era allà. Va tornar a endur-se-la i va passar el mateix, la imatge no es movia del lloc. El pastor, extranyat ho comentà amb el rector i aquest va organitzar a tot el poble que acudí en processó a veure la imatge. Varen interpretar, doncs, que aquell era el lloc on la Mare de Déu volia que es construïs la seva capella.

Aquest és l'origen del pedró de la Mare de Déu de Refet, anomenat l'Oratori, per que és un lloc on s'hi feia oració, i que marca el punt on es va trobar aquesta imatge. Aquest pedró, del que no en tinc la data de la seva construcció, està situat al darrere del Monestir de Refet al camí que condueix cap a Ponts.

Pedró dedicat a Sant Sebastià, situat al Km. 2 de la carretera LV-9136, entre Vernet i Baldomà. Segons informació del Sr. Simon, pastor de Vernet de 73 anys d'edat, aquest pedró l'ha vist sempre en aquest lloc, creient que pot tenir uns 100 anys d'antiguitat. Aquest pedró marcava el punt d'on partia el camí de dreçera que portava a vianants i caballeries a la Clúa i a la Vall d'Ariet. Per a transportar les mercaderies en carruatges quan anaven al Mercat d'Artesa, havien d'utilitzar el camí de carro convertit ara en la carretera que va a Baldomar i a la Clúa de Meià.

Aquest pedró, en realitat és un monòlit commemoratiu de l'any 1930. Hi figuren gravades a part superior de la columna dues inscripcions a bandes oposades. A l'una hi diu l'any, 1930, i a l'altra hi han les inicials J. M. Pco.. Aquest monument està coronat amb una creu de ferro on s'hi llegeixen les lletres "SANT" que són una part de les paraules "AÑO SANTO", aquesta creu s'hi va instal·lar a principis dels anys 60. Aquest pedró no es troba ubicat en el seu lloc original, ja que a finals dels anys 90, quan es varen pavimentar els carrres del poble, es va haver de desplaçar un parell de metres per tal de que no dificultés la circulació dels vehicles.

Situada al damunt de brotllador de la Font de Sant Pere a la carretera de Baldomà entre Vernet i aquesta població.

Sant Antoni fou un anacoreta egipci que visqué entre els anys 251 i 356 de la nostra era. Durant molt de temps visqué al desert de la Tebaida, on atragué molts deixebles amb la seva fama. Fou un dels fundadors de la vida monàstica eremítica. És el patró dels animals domèstics, raó per la qual, habitualment s'el representa amb un porc. Degut a aquest patronatge, en aquest cas, dóna la benvinguda als visitants de la granja des de la porta d'entrada estant.

Aquesta capelleta, des de fa molts anys estava al bellmig de la granja i va sel al 1.997 quan a ran del brot de peste porcina clàssica, la Sra. M. Angels Coma, responsable de producció de la Pineda, decideix posar-la a l'entrada del recinte on al llarg de molt temps hi havia una espelma encesa. A partir d'aleshores no hi ha hagut cap rebrot.

Una de les poques capelletes de les façanes barroques de les esglésies del nostre municipi que conté la imatge, en aquest cas de Santa Maria, advocació corresponent a la parroquia de Baldomà. La capella data del 1692. La imatge és actual.

Aquesta fornícula està situada al número 10 del carrer de Sant Joan de la ciutat d'Artesa de Segre. En el moment de fotografiar-la no hi havia ningú a la casa, pel que està pendent d'identificar l'advocació i saber-ne la seva història.

Properament ampliarem els detalls.

Creu situada al damunt de ls contrucció de pedres cimentades que formen el conjunt de la font de la Trilla. La construcció del monòlit que culmina amb la creu va ser promoguda pels Amics de la Natura l'any 1964. Just a sobre el brotllador hi ha l'inscripció: Moltes mercès per la vostra constància i frescor". També hi trobem una inscripció gravada al ciment en ens diu "font data del 507", caldrà veure si hi ha documentació d'aquest lloc a aquest any.

La petita creu de ferro està soldada al damunt d'una plataforma que fa de sostre a la imatge de la Mare de Déu que va desaparèixer poc temps després d'haver-la posada. Les columnes que l'aguanten son de tub de ferro molt rovellades i dues d'elles ja trencades. Per tant aquesta creu, avui, agost del 2002, té els dies comptats.

Aquesta creu marca el límit de la propietat del monestir de Refet. A l'any 1936, uns desconeguts varen destruïr la creu de pedra que estava al damunt del pilar i aquesta va ser substituïda per un creu de ferro que hi romangué fins al 1977 quan, en motiu de l'aplec que s'hi celebrà el primer de maig, s'hi va instal·lar una creu com la que hi havia anteriorment. Aquesta nova creu va ser realitzada per en Francesc Sala, artista de Ponts. Era en aquest punt, que els romeus es concentraven per anar cap al santuari on es celebraven els actes religiosos i que fins l'any 1923 pujaven encapçalats per un grup de dançaires que executaven el ball de Cascavells fins a l'ermita. Per acomiadar-se es feia el mateix ceremonial a la inversa.

A l'any 1974, Ricard Vives i Sabaté, impresor de goigs i xil·lògraf de Vilanova i la Geltrú va publicar, a més dels goigs a la Mare de Déu de Refet i els dedicats a la imatge de Santa Llúcia d'aquest mateix monestir, els Goigs en lloança a la Santa Creu on diu textualment "Impresos en pietós homenatge a la creu monumental aixecada ran del camí que mena a l'ermita de Santa Maria de Refet de la Baronia de Seró, del bisbat d'Urgell". Els dibuixos són del propi Ricard Vives i Sabaté i el text, compost per nou estrofes de 4 versos i una tornada, és obra de Mn. Jacint Verdaguer.

La tornada diu:

Creu sagrada, Creu amada

vina, vina al nostre cor.

Creu formosa, dolça esposa

de Jesús Nostre Senyor

Són les restes d'una creu de transició del romànic al gòtic (s. XII-XIII), extremadament erosionada, situada al Monestir de Refet. Al seu anvers hi ha una imatge de la Mare de Déu i al seu revers s'hi observa de manera molt deficient la imatge d'un Crist Crucificat. Aquesta figura, de la que es desconeix l'origen, va estar durant molt temps en un cúmul de pedres a l'ermita de Refet i no se li feia cas, finalment es va veure la importància i es va construïr la peana on avui s'exposa. Actualment (primavera 2003), per mitjà de Mossèn Jaume Armengol s'està fent, a partir d'aquestes restes, una reproducció amb la reconstrucció en terra cuita del que havia estat, originalment, aquesta imatge.

Aquesta creu de ferro, sobre una base escalonada de ciment es troba dins la Colònia de l'antiga fàbrica de filatures d'Artesa de Segre, al Pont d'Alentorn. Està situada a la bifurcació dels carrers que condueixen a la fàbrica i als edificis de vivendes, a l'ombra de la pineda.

El orígen de la seva instal·lació podria ser la visita que va realitzar el Bisbe als anys 50.

Antiga creu situada davant de Cal Vella, a la carretera de Tremp. Actualment no hi és. Aquesta creu fou venuda i actualment no es sap on és.

En aquest lloc, antigament, hi havia situat el cementiri d'Artesa de Segre i aquesta creu se la coneixia com la Creu del Fossar.

La fotografia, obra de Francesc Solanes i Clua "Sisquet" fou realitzada a l'any 1925 i està extreta de la pàgina 12 del número 2 de la revista Lectures.

Aquesta és la creu més voltada de creus que podem trobar en tot el municipi. Sobre una columna dòrica formada per 4 elements no gaire ben ensamblats hi descansa un capitell, probablement gòtic, que antigament deuria servir per soportar una creu de pedra, aquest capitell té col.locat al seu damunt una creu de ferro molt treballada.

La forma d'aquesta creu, la qual, és la suma de la creu llatina convencional més una aspa o X, recull un nombre important de significacions.

La X, que correspon a la primera lletra de la paraula Crist en grec i té una significació baptismal. La suma de puntes que forma aquesta creu, vuit, és per als cristians el simbol de la regeneració i de la vida eterna.

Els extrems trifoliats dels braços principals són el recordatori de la Trinitat i de la Resurrecció.

El cercle que uneix els diferents braços de la creu simbolitza el Déu com a centre de totes les coses.