Vila situada a l’esquerra y a cosa d’un kilòmetre del riu que li dóna nom, y a uns 340 metres sobre lo nivell del mar. Dista 29 kilòmetres de Balaguer y 15 de Pons, 31 de Tàrrega, y 48 de Tremp; en l’encreuament de les carreteres que se dirigexen des de Lleyda a la Sèu y Puigcerdà y des de Montblanch a Tàrrega y Tremp, d’ahont continua per la frontera per la comarca pallaresa.

Aquesta ventatjosa situació en lo nus de comunicacions entre la alta y baxa provincia, li dona un moviment y un especial caràcter de que no poden gaudir-se altres poblacions de més importancia y que tot seguit s’observa en la disposició de les fondes, cafès y demés establiments comercials. Avuy per avuy los transports de la Conca y la Montanya ab Lleyda y Barcelona ha d' efectuar-se forçosament per Artesa; emprò lo día que s'acabe la carretera de Balaguer a Tremp, la relació d'aquelles comarques ab la capital primerament nomenada, serà mólt més directa per aquest nou tragecte; quedant-li assegurat lo trànsit de Barcelona mentres no se construesca lo braç de carretera que des de Folquer se dirigeix cap a Pons, en qual cas s'aniría per Calaf, axí com ara se baxa per Tàrrega.

La carretera de Vilanova de Meyà arrenca de la de Tremp, enllà del gran pont de set arcades que s'extén damunt del Segre.

Lo terme afronta-al N. ab lo de Vernet; al E. ab lo de Coll de Rat y Tudela; al S. ab lo de Montclar y al O. ab los de Montsonís y Marcobau.

Aquest districte se composa dels següents llochs:

Artesa 330 edificis 1485 habitants de fet y 1473 de dret.

Collfred 30 edificis 103 habitants de fet y 106 de dret.

Vilves 38 edificis 112 habitants de fer i 124 de dret.

Té ademés 125 cases i alberchs escampats, y tot plegat una població de 1736 habitants de fet i 1746 de dret.

Ab lo nom d’Artea y 19 fochs figura en lo cens de 1359 en la vegueria de Lleyda. En la relació de 1831, sols hi constan 33 vehíns y 88 habitants, xifra que creyèm equivocada, per que disset anys després en la que escrivía Madoz, li senyala 442 ànimes. Lo senyoriu era del Monestir de Montserrat que hi tenia un gran casal conegut encara ab lo nom de La Granja. Avuy es de propietat particular.

La parroquia, dedicada a la Assumpta, es de terme y cap d'arxiprestat (153) en lo bisbat de Lleyda, als que pertanyen igualmentVilves (R. I.^a) ab la seva filial de Collfret.

Hi ha també la ermita de Ntra. Sra. del Pla a mitja hora de la vila.

Celebra festa los díes 4 y 15 d'agost. Fires lo tercer diumenge de quaresma, 24 d'agost y 22 de novembre. Mercat los diumenges.

Hi ha escoles de noys y de noyes. Una comunitat de Germanes Terciaries Dominíques. Té demarcada notaría y punt de guardia civil, Administració de correus y estació telegràfica. La illuminació es elèctrica, produhint-se lo fluyt ab força hydràulica en la metexa vila.

En lo séu terme, en part regat per lo canal d'Urgell y la cequia desviada del Segre, s'hi cull grà, ví, oli, cànems, verdures y excelentes fruytes en la seva extensa horta.

Com a industria s'ha d'anotar la gran fàbrica de texits que hi acaba d'establir la casa Tolrà de Barcelona. Hi ha també dues fàbriques d'alcohol, de xacolata, dos forns de guix, una prempsa d'oli y un molí fariner.

Districte electoral de Solsona.

En 1036 Ermengol II féu donació de la vila y castell d'Artesia a Arnau Mir de Cervera, y en 1037, segons un document anotat per en Villanueva en l'arxíu d'Ager, l'Abat Lanfranch recobrà la esglesia de Santa María d'aqueix lloch, que era retinguda per lo prepòsit de la Sèu d' Urgell. En lo turó de Sant Jordi se veuen encara les despulles del nomenat fort. Durant la primera guerra civil, varen ésser enderrocades tres torres quadrades, dexant en peu una de circular. En la.vessant SO, se troban rastres d'antiga població.

També hi va haver un castell a Collfred, del qual ne parla lo rei D. Pere d’Aragó en l’enfeudament que, en 1278, trobant-se a Agramunt, va otorgar a Ermengol, del comtat d’ Urgell.