BALDOMÀ
Lloch a 100 metres distant del Riu Boix poch abans d’ajuntar-se amb lo Segre; a uns 30 kilòmetres de Balaguer y aproximadament 40 de Tàrrega, en lo camí d’Alòs a Artesa de Segre. Confronta lo terme al N. ab lo de Santa María de Meià, Vilanova de Meià y Baronía de Lavança; té al E. lo de Anya y Artesa mitjansant lo ríu Segre i Foradada; y al O. lo de Alòs.
Forman districte municipal: Baldomar, 129 edificis ab 449 habitants de fet y 490 de dret; Clua a 3 kilòmetres i mig), 21 ab 68 y 70; Vall d’Eriet (a 6 kilòmetres), 48 ab 125 y 121; Vernet (a 3 kilòmetres), 27 ab 90 y 97.
Hi ha ademés 96 cases i alberchs escampats, formant una poblacitó total de 747 habitants de fet y 796 de dret.
En lo cens de 1359, Baldomar tenia 16 fochs y pertanyía al Marqeusat de Camarasa. L’any 1831 comptava 160 habitants y lo senyoríu era de Capítol de la Sèu d’Urgell. Lo Nomeclator de 1863 senyala a tot lo districte 883 habitants y des de aquesta data no solament no ha aumentat, sino que encara ha disminuit a causa de la emigració a la República Argentina.
La parroquia dedicada a l’Assumpta celebra la festa lo día 15 d’agost i es d’entrada; les de Clúa y Vernet rural segona y Eriet, correspon a Santa María de Meyà en l’arxiprestat d’aquest nom y diòcesis d’Urgell.
Lo terme, part de secà y de regadiu, comprèn unes 4.000 hectàrees y produheix cereal, ví, canem y llegums. Hi ha alguna partida poblada d’alsines, roures y pins. També cría bestiar. Té camins carreters cap a Artesa y Alentorn y de ferradura vers Alòs, Monsonís y altres.
Pera lo pas del Segre, ab fondos municipals se construí un pont de ferre devant de Vernet que se l’emportà la riuada d’Octubre de 1907.
Té una prempsa d’oli i un molí fariner y abans de la filoxera s’hi produhía bastant ayguardent. Escoles de noys y de noyes.
Districte electoral de Balaguer.
Com a particularitats remarcables deuen esmentar-se lo pont del diable y los forats bufadors que trauen vapor al hivern, essent l’ayre fresch al estíu.
Existeixen les runes d’un antich castell de la Edat Mitjana, damunt la vall d’Eriet.